%20(2)%20(1).svg)
La tomografia computada, comunament coneguda com a TAC, és una de les els avenços més importants de la tecnologia mèdica en els últims anys. Es tracta un tipus especial de raigs X que crea múltiples imatges des de diferents angles al voltant del seu cos. Els primers escàners CT van ser presentats el 1971 a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) de Boston per dos joves científics anomenats Godfrey Hounsfield i Allan Cormack.
Un TAC és un tipus de raigs X que utilitza el processament informàtic per crear imatges transversals del cos. És a dir, és un tipus de radiografia que utilitzar equips especials per dur a terme múltiples exploracions d'una mateixa zona en diferents direccions i les imatges resultants són reconstruïdes per un ordinador en una imatge 3D amb un alt nivell de detall. Les imatges 3D produïdes pel TAC semblen seccions del cos, però proporcionen molta més informació que les imatges tradicionals de raigs X 2D. Això permet als metges veure l'interior d'estructures com ossos i òrgans amb molt més detall.
L'ús de TAC permet als metges veure l'interior del cos sense haver de realitzar procediments invasius com cirurgia. S'utilitza per diagnosticar moltes condicions i malalties diferents, com ara càncers i altres tumors, malalties del cor, malalties pulmonars, malalties hepàtiques, malalties renals i lesions cerebrals.
A més de mostrar el que hi ha dins del cos, les exploracions de TC permeten als metges veure seccions transversals d'alguns òrgans i teixits en detall, fins i tot si són tan prims com uns mil·límetres (1/64 polzada). Això fa que són útils per diagnosticar certs tipus de tumors i altres anomalies que apareixen en els raigs X però no són visibles només amb radiografies convencionals.
En els últims anys estan sorgint nombrosos procediments, relacionats amb radiologia intervencional, en què la tomografia computada serveix per guiar i controlar procediments quirúrgics com l'ús de catèters guiats per tomografia computada.
El pacient es troba sobre una taula dins de l'escàner i una font de raigs X gira al seu voltant. La imatge del pacient és captada per files de detectors col·locats al voltant del cos del pacient i cada detector produeix un senyal elèctric que representa la quantitat de radiació rebuda per cada detector en cada moment de l'examen. Un cop recollits tots aquests senyals, són processats per un ordinador que les reconstrueix en una imatge 3D que es pot visualitzar en un monitor d'ordinador o imprimir per a la seva revisió per part dels professionals sanitaris.
Malgrat els beneficis evidents de les TAC, l'ús d'aquest tipus de procediments planteja una sèrie de reptes, com ara: accessibilitat o seguretat del pacient. En primer lloc, per poder prendre imatges mitjançant tomografia computada, és necessari utilitzar equips molt potents, cosa que requereix que el centre faci una forta inversió. Això vol dir que no hi pot haver prou equips i, per tant, limita l'accessibilitat a aquest tipus de proves. D'altra banda, el nivell de radiació que rep un pacient que se sotmet a aquest tipus de proves és molt superior al rebut quan se sotmet a una radiografia convencional. En tots dos casos, el progrés tecnològic dels equips de tomografia computada pot aportar solucions als problemes plantejats.
La tomografia computada És un altre Exemple de tecnologia mèdica, en l'àmbit de la radiologia, que minimitza l'ús de procediments invasius com la cirurgia i que ofereix un nivell de detall molt superior a les radiografies convencionals. Com a conseqüència d'aquests casos, la demanda d'estudis realitzats mitjançant tomografia computada continua creixent i, al mateix temps, cal seguir avançant en el desenvolupament tecnològic dels equips de tomografia computada per tal de donar resposta a aquesta demanda creixent.