%20(2)%20(1).svg)
En aquest post tractarem detalladament què és i Quines malalties es detecten amb un electromiograma (EMG). A més, es tractaran detalladament els diferents tipus d'electromiografia disponibles i les precaucions necessàries per garantir un diagnòstic precís i segur. Sens dubte és un altre Exemple de tecnologia mèdica que està revolucionant el diagnòstic no invasiu de determinades patologies.
La electromiografia (EMG) és una tècnica diagnòstica no invasiva utilitzada per avaluar l'activitat elèctrica dels músculs i dels nervis perifèrics que els controlen. Aquest és un procediment segur i precís que proporciona informació valuosa per al diagnòstic de moltes malalties neuromusculars i trastorns relacionats.
A més, l'EMG pot ajudar a distingir entre afeccions neuromusculars i trastorns musculoesquelètics, que poden ser útils per orientar el tractament adequat.
L'electromiografia és una tècnica valuosa en el diagnòstic de molts malalties neuromusculars i trastorns relacionats amb la sistema nerviós perifèric perquè ens permet avaluar l'activitat elèctrica dels músculs i dels nervis, la qual cosa pot ajudar a identificar la presència de dany o disfunció muscular o nerviosa. Algunes de les malalties neuromusculars que es poden detectar amb un electromiograma inclouen esclerosi lateral amiotròfica (ELA), distròfia muscular, síndrome del túnel carpià, neuropatia perifèrica, miastènia gravis, pòlio i neuropatia diabètica, entre d'altres.
En el cas de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), l'EMG pot ajudar a determinar la progressió de la malaltia i la gravetat de la disfunció muscular.
En la distròfia muscular, l'EMG pot detectar canvis en l'activitat elèctrica del múscul abans que es produeixin símptomes clínics.
En la síndrome del túnel carpià, l'EMG pot ajudar a confirmar el diagnòstic i determinar la gravetat de la lesió nerviosa.
En general, aquests estudis es realitzen quan se sospita malaltia neuromuscular o trastorns relacionats amb el sistema nerviós perifèric, com ara debilitat muscular, dolor, entumiment, formigueig, rampes o falta de coordinació.
La electromiografia s'utilitza per avaluar l'activitat elèctrica dels músculs i dels nervis perifèrics que els controlen. La electroneurografia, en canvi, s'utilitza per avaluar la funció nerviosa en el cos, concretament la velocitat de conducció nerviosa i el temps de latència dels nervis perifèrics.
En ambdós casos, són estudis segurs i ben tolerats, i poden proporcionar informació valuosa per al diagnòstic i tractament dels trastorns neuromusculars i del sistema nerviós perifèric. La seva indicació ha de ser avaluada per un metge expert en la matèria i es pot sol·licitar en base a la sospita clínica o en base als resultats d'altres estudis complementaris.
Durant el electromiografia, es col·loca un elèctrode sobre la pell o s'introdueix una petita agulla en el múscul per registrar l'activitat elèctrica. L'activitat elèctrica registrada per l'EMG pot ajudar a identificar la presència de danys musculars o nerviosos, així com determinar la gravetat i la ubicació de la condició.
D'altra banda, el electroneurografia es realitza mitjançant elèctrodes superficials que es col·loquen sobre la pell sobre el nervi a examinar. Aquests elèctrodes envien una petita quantitat de corrent elèctric al nervi, la qual cosa estimula la contracció dels músculs controlats per aquest nervi. Les respostes elèctriques dels músculs es registren després utilitzant un altre conjunt d'elèctrodes que es col·loquen sobre la pell sobre els músculs corresponents.
En general, no cal fer passos especials abans d'aquests estudis. Tot i això, és important dir-li al vostre metge sobre qualsevol medicament que esteu prenent, ja que alguns medicaments poden interferir amb els resultats de les proves. El vostre metge pot demanar-vos que deixeu d'utilitzar temporalment certs medicaments abans de la prova, com ara diluïdors de sang o antidepressius.
A més, és important evitar utilitzar cremes, locions o olis a la pell el dia de la prova, ja que aquests productes poden interferir amb els elèctrodes utilitzats per realitzar la prova.
En termes generals, l'electromiografia està contraindicada en pacients amb trastorns de sagnat o en aquells que prenen diluents de la sang, ja que poden tenir un major risc de sagnat després de la prova. A més, si teniu un marcapassos cardíac, és possible que hàgiu de comunicar-ho al vostre metge abans de sotmetre's a un EMG, ja que el corrent elèctric utilitzat durant la prova pot interferir en el funcionament del dispositiu.
En termes de participacions, pot sentir dolor o molèsties lleus durant la prova, especialment quan s'insereixen agulles per mesurar l'activitat muscular. També podeu experimentar una sensació de crispació o picor a la zona on s'està realitzant la prova. Aquests efectes secundaris solen ser temporals i desapareixen poc després de completar la prova.
Rarament, són possibles complicacions més greus, com una infecció al lloc de la prova o danys als nervis o als músculs. No obstant això, aquests riscos són molt rars i el seu metge prendrà mesures per minimitzar qualsevol risc potencial.
Si ets un professional mèdic especialitzat en la realització d'aquest tipus d'estudis, potser et resulti interessant saber que existeixen aplicacions de reconeixement de veu, com INVOX Mèdic, que permeten la dictat d'informes mèdics directament en el programari de registre mèdic que utilitzeu habitualment. D'aquesta manera, es redueix el temps dedicat a preparar aquest tipus d'estudis, d'una manera fàcil i senzilla. Amb la nostra programari de reconeixement de veu per a hospitals L'informe es transcriu automàticament allà on hagis col·locat el cursor, permetent emetre l'informe sense necessitat d'utilitzar teclat o ratolí en temps real, optimitzant així el teu flux de treball.