Diccionari de patologies
Aneurisma cerebral
Què és?
Un aneurisme cerebral és una protuberància o bombament en un got sanguini del cervell. De vegades, un aneurisme té l’aspecte d’una cirera que penja d’una tija.
Causes
Es desconeixen les causes de la majoria dels aneurismes cerebrals, però hi ha una sèrie de factors que poden contribuir a debilitar una paret arterial i augmentar el risc d’un aneurisme cerebral o la seva ruptura, com l’edat avançada, el tabaquisme, la pressió arterial alta , l’abús de drogues i el consum excessiu d’alcohol. Els aneurismes cerebrals són més comuns en els adults que en els nens. També són més freqüents a les dones que als homes.
Símptomes
Un mal de cap sobtat i intens és el símptoma clau de la ruptura d’un aneurisme. Aquest mal de cap se sol descriure com el “pitjor mal de cap” que puguis sentir.
A més d’un mal de cap intens, els següents són signes i símptomes comuns de la ruptura d’un aneurisme:
- Nàusees i vòmits
- Rigidesa al coll
- Visió borrosa o visió doble
- Sensibilitat a la llum
- Convulsions
- Caiguda de la parpella
- Pèrdua del coneixement
- Confusió
Proves per al diagnòstic
Tomografia computaritzada . La primera prova que es fa servir per determinar si hi ha sagnat al cervell o algun altre tipus d’accident cerebrovascular sol ser una exploració per tomografia computada (una radiografia especialitzada que es fa mitjançant raigs X). En aquesta prova es creen imatges que són làmines bidimensionals del cervell.
Amb aquesta prova, és possible que també rebis una injecció d’un tint que facilita l’observació del flux sanguini al cervell i pot indicar la presència d’un aneurisma. Aquesta variant de la prova s’anomena angiografia per tomografia computada.
Anàlisi del líquid cefaloraquidi. Si vas tenir una hemorràgia subaracnoïdal, és probable que hi hagi glòbuls vermells al líquid que envolta el cervell i la columna vertebral (líquid cefaloraquidi). Si tens símptomes de trencament d’un aneurisma, però en una exploració per tomografia computada no hi ha evidència de sagnat, una prova del líquid cefaloraquidi pot ser útil per al diagnòstic.
El procediment per extreure líquid cefaloraquidi de l’esquena amb una agulla s’anomena punció lumbar.
Imatges per ressonància magnètica (IRM). Aquesta tècnica per imatges utilitza un camp magnètic i ones de ràdio per crear imatges detallades del cervell, ja siguin imatges bidimensionals o tridimensionals.
Un tipus de ressonància magnètica que avalua les artèries en detall (anomenada angiografia per ressonància magnètica) pot detectar la presència d’un aneurisme.
Angiografia cerebral. Durant aquest procediment, s’insereix un tub prim i flexible (catèter) en una artèria gran, generalment a l’engonal o el canell. Els fils del catèter passen pel cor fins a arribar a les artèries del cervell. Un tint especial que s’injecta al catèter arriba fins a les artèries de tot el cervell.
Tractament
Hi ha dues opcions freqüents de tractament per al trencament d’un aneurisme cerebral:
El clipatge quirúrgic és un procediment que tanca l’aneurisme. El neurocirurgià treu una secció del crani per accedir a l’aneurisme, i ubica el got sanguini que l’alimenta. Després, col·loca un petit clip de metall al coll de l’aneurisma per aturar el flux de sang que hi arriba.
El tractament endovascular és un procediment menys invasiu que el clipatge quirúrgic. El cirurgià insereix un catèter en una artèria (en general, del canell o l’engonal) i ho passa a través del cos fins a arribar a l’aneurisme.
Després, utilitza un dispositiu (un desviador de flux, un interruptor de flux intraluminal, un estent o un espiral) o diferents combinacions de diferents dispositius per destruir l’aneurisme a l’interior del vas sanguini.
Aquesta informació ha estat extreta de https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/brain-aneurysm/symptoms-causes/syc-20361483, autor original de la informació inclosa en aquest article. Tot i que ha estat redactada per un especialista mèdic, la seva edició l’han dut a terme periodistes, per la qual cosa és un contingut merament orientatiu i sense valor d’indicació terapèutica ni diagnòstica.
Altres patologies d'interès
Aneurisma cerebral | Aneurisma de l'estalvia | Artritis psoriàsica |
Càncer de còlon | Càncer d'esòfag | Càncer de mama |
Càncer d'ovari | Càncer de pàncrees | Càncer de pròstata |
Càncer de pulmó | Càncer de ronyó | Càncer de tiroide |
Càncer de bufeta | Càncer testicular | Cifosi |
Aneurisma cerebral |
Aneurisma de l'estalvia |
Artritis psoriàsica |
Càncer de còlon |
Càncer d'esòfag |
Càncer de mama |
Càncer d'ovari |
Càncer de pàncrees |
Càncer de pròstata |
Càncer de pulmó |
Càncer de ronyó |
Càncer de tiroide |
Càncer de bufeta |
Càncer testicular |
Cifosi |